Bekirent anomenaren els musulmans a Bocairent per tindre la vila la forma d'una pinya o rusc. Contemplada la població des de la carretera, es veu com les cases pareixen alçar-se unes sobre les altres i apinyar-se fins el cim del turó sobre el que pareix estar clavada com una llança la torre de l'església de la Verge de l'Assumpció.

Bocairent adorm sons de segles mirant a la Serra Mariola, famosa por les seues herbes aromàtiques i medicinals. Està situat a la Vall d'Albaida, en la part més meridional de la província de València. Esta elevada vall, s'ubica entre la prolongació de la Serra d'Agullent i la Serra Mariola. Gran part del seu terme municipal (97 Km2) està ocupat per muntanyes. Naixen en el seu terme dos rius : el Vinalopó i el Clariano que seguixen rumbs diferents .

El primer cap al sud, desembocant a Santa Pola i el segon desemboca al riu Albaida després de passar per Ontinyent.

Bocairent es troba a 660 m. d'altitud. Entre les muntanyes que la rodegen, podem trobar altituds que oscil·len entre els 730 m. de L'alt del Sant Crist i els 956 m. de L'alt de Sant Jaume fins a la màxima de 1100 m de la Torreta de Mariola. L'escassa amplària de la vall, entre 3 i 4 Km., els forts pendents de les serres que el limiten i l'abundant vegetació, li conferixen una bella fisonomia.

El clima és mediterrani continental. La temperatura mitja anual oscil·la entre 12 i 14º C. La mitja de gener oscil·la entre 4 i 8º C mentre que la d'agost oscil·la entre 21 i 24º C. Les precipitacions són abundants en la vessant septentrional així com les gelades i la rosada mentre que les nevades hivernals són esporàdiques.

La Serra Mariola, universalment coneguda per la riquesa i varietat de les seues plantes aromàtiques i medicinals és, sense cap dubte, un dels mes bells paisatges de la Comunitat Valenciana. D'ella va dir López Chavarri en 1916. "Els jovens agarren ací flors d'amor ; als malalts els torna la vida i els savis que van a estudiar-la, de savis es convertixen en poetes".

Entre la seua variada vegetació es troben distintes espècies com són: les carrasques, savines, pins o teixos. I entre les plantes aromàtiques que en ella es poden trobar destaquen: el romer, timó, la pebrella , el ginebre, la sàlvia, l'espígol, la setjolida, la camamil·la, el timó reial, el fenoll, el raïm de pastor, etc., etc. ., etc.

Al terme de Bocairent podem trobar també una gran varietat d'espècies animals: Les varietats ornitològiques més comuns són : el Petiroig o Reiet, el Bec tor, el Verderol, la Gralla, el Pinsà, el Corb, la Perdiu Roja, la Tórtora comuna, el Mussol, l'Oreneta, l'Estornell, la Merla, L'Àguila Perdiguera,el Falcó comú o la Cadernera. En quant a mamífers, podem trobar: l'Eriçó, el Gat Montés, la Geneta, el Porc Senglar, el Rat-Penat, etc. Així com Rabosots, Llebres i Conills.

Història
És al tall de l'era Cristiana quan la llegenda situa la destrucció pels romans del poblat ibèric del Cabeço de Mariola, sent estos ibers de la Contestanía els fundadors de la major part de pobles que circumden la Serra Mariola. D'ells ens ha quedat el famós Lleó Ibèric de Bocairent , obra al parèixer del segle IV a.C., huí al Museu de Sant Pius V de València. Com els filòlegs, fan derivar la paraula Bocairent de Bocarius, llegenda i filologia coincidixen a l'assignar l'origen de Bocairent a l'època romana.

Durant l'època musulmana, Bocairent va ser poble de certa excel·lència atès que era un dels pocs en què es celebraven mercats i estava altament especialitzat en el teixit de llins i en la fabricació de draps blancs que van aconseguir gran renom.

A l'arribar el segle XI, va entrar a formar part del Regne de Taifa de Dénia sent el castell Bekirent un dels més importants d'este Regne. En esta època va nàixer el poeta bocairentí Abu Marq Muhamar lbm Ruhaim autor de "mozarkas o jarchas" escrites en mossàrab i que en 1121 va formar part de la cort d'Almojarife ostentant els càrrecs d'Almojarife i Dulwizaratán.

Malgrat la desaparició del castell de Bekirent i del pas dels anys, les calçades d'esta època àrab no han sofert pràcticament alteració mantenint el model urbanístic islàmic. Açò dota al Barri Medieval de Bocairent d'una bellesa i atracció singular que sens dubte apreciarem durant els recorreguts que els proposem pel mateix.